Primavera

Avui, 20 de Març, arriba la Primavera poc després de migdia. La data oficial del canvi d'estació sempre fa esment de les característiques astronòmiques, on no m'hi posaré perque no és un tema que domini amb solvència, però son de coneixements bàsics els conceptes de solstici, dia d'inici de l'Hivern o de l'Estiu, que te lloc el dia que hi ha més hores de sol a un hemisferi i simultàniament més hores de foscor a l'altre, incidint els raigs solars de forma perpendicular al Tròpic de Càncer al solstici d'estiu i al Tròpic de Capricorn durant el solstici d'hivern. Per contra, a l'equinocci, dia d'inici de la Primavera i de la Tardor, el dia i la nit duren gairebé exactament 12 hores a tots els punts del planeta i els raigs solars son perpendiculars a l'Ecuador.

Avui ens trobem a l'equinocci de Primavera.

Malgrat aixó, els meteoròlegs utilitzem un altre mètode per dividir les estacions de forma que puguem tenir mesos sencers, més útil estadísticament. Així la Primavera meteorològica comença el dia 1 de Març, l'Estiu el 1 de Juny, la Tardor el 1 de Setembre i l'Hivern el 1 de Desembre.

Aquest any l'Hivern astronòmic acaba amb uns dies molt suaus després d'uns mesos més aviat frescos. Escoltant a la gent del carrer, ja hi havíen ganes de temperatures agradables que convidin a sortir i gaudir del paisatge que comença a canviar després de la letargia hivernal, però aquest no ha estat un hivern de temperatures extremadament baixes, ans al contrari, només vam tenir una onada de fred propiament dita al voltant del dia de Reis. Llavors, perqué aquesta percepció de hivern fred?

Un detall pot explicar-ho, les temperatures màximes que son les que la gent nota més per enregistrar-se normalment a ple dia i és que han estat més baixes del normal. A Cerdanyola ciutat no hem assolit els 20 graus durant 132 dies, del dia de Tots Sants (1 Novembre) fins el 13 de Març, circumstància que feia més 15 anys que no passava a la nostra ciutat, on és molt normal algun dia "càlid" a ple hivern.

També podríem dir que els dies núvolosos i plujosos han estat per sobre de la mitjana, per tant, molts dies del que popularment es coneix com "dia d'hivern" de quedar-se a casa ben a prop de la llar de foc i amb un bon brou calent a taula.

Aquest augment dels dies inestables també va suposar un augment de la quantitat de neu caiguda al Pirineu i a altres muntanyes. L'informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre parla gràficament d'un superavit molt important de la reserva de neu al Pirineu (mireu el següent gràfic), que des de finals d'Octubre está molt per sobre de la mitjana dels darrers 5 anys. Un fet que també avala aquestes dades és que al Montseny s'hi ha vist neu des del Vallès, almenys al cim però la major part de l'hivern fins força avall, des del 29 d'Octubre fins fa una setmana tot i que m'informen de que a la vessant nord encara es conserven congestes de neu el llocs estratègics.



I si una previsió permet encertar de cara a la primavera és que d'aigua no en faltará malgrat aquestes darreres setmanes de Febrer i Març la pluja sigui protagonista.... per la seva absència. No plou ni neva i el desgel ha començat, la gràfica també ho reflexa, però el contrapunt el trobem als embassaments, plens com feia anys no ho estaven.

A dia 20 de Març tenim el 87,43% (607 Hm3) de la capacitat dels embassaments de les Conques Internes de Catalunya. Fa un any teníem el 21,39% (148 Hm3), per tant avui tenim quatre vegades més reserves que l'any passat. Però si la comparació la fem respecte a la mitjana dels darrers 10 anys (400 Hm3) aquesta sería un terç menys de l'actual, tot i que aquests 10 anys no han estat massa plujosos en conjunt. Si parem atenció als embassaments tributaris de l'Ebre estem gairebé al doble de fa un any, 71,04% d'avui per el 37,43% de fa 365 dies.

Tant de bo tinguem pluges a la primavera però potser no tant abundoses com la passada. I esperem que aquestes bones reserves no s'estronquin els propers mesos amb situacions que no portin aigua a Catalunya.

Arriva la neu i el fred

Doncs sí l'anunciada baixada de temperatures ja és aquí. Dilluns a la tarda varem tenir els primers efectes amb alguna calamarsada tova al Maresme i al Gironés però va ser ahir dimarts per la tarda quan al Barcelonés i al Vallès li va tocar el premi.

Durant la tarda un nucli de precipitació va estar molt estable al nord del Vallès Occidental, ja al vespre es va desplaçar cap el Vallès Oriental i el Maresme sud. En tocar la costa es va reactivar molt ràpidament de manera que cap a Badalona va descarrergar una forta calabruixada (neu tova) que va deixar 14,2 mm. El cotxes i alguns parcs van quedar blancs.

Al Tibidabo tantmateix, la precipitació va ser en forma de aiguaneu, amb flocs de neu en alguna estona o neu granulada d'altres. Jutgeu vosaltres mateixos veient les imatges que, per desgracia, només recullen un instant del fenòmen que no podem gaudir com si haguessim estat allá dalt.

En Jordi (les dues primeres fotos) i l'Enric (la darrera), ambdos del Comando Tibidabo, si que hi van pujar i el seu és d'haver viscut una nevada, curta però intensa.

A Cerdanyola, malhauradament, no va nevar, ni tant sols va ploure, que ja és mala sort perque varem estar envoltats de precipitació tota la santa tarda. I res!!!

Malgrat tot, aquest mati hem pogut gaudir de la primera glaçada de la temporada amb -0,8º a l'observatori de la masia de Can Coll que pertany a l'Agència Estatal de Meteorología i -0,7º al Parc Tecnològic, observatori automàtic del Meteocat. N'obstant els matiners no han observat gebre degut a la baixa humitat doncs la massa d'aire fred que tenim ha arrivat molt seca després de deixar molta neu a Europa Central.

Les previsions son de que el fred ens acompanyará uns dies i potser les precipitacions. El final de la tardor, perque encara estem a la tardor, será d'alló més fred. Visca l'escalfament, ja ja ja!!!

Adeu estiu, Hola tardor

Aquest cap de setmana arriba la tardor o s'acaba l'estiu, com vosaltres voleu. Ja veurem quins fets meteorològics ens depara la nova estació però respecte a l'estiu que s'en va podríem dir que no passará a la història per cap fet destacable.

La crònica d'aquest 3 messos passats podríem resumirla en dos conceptes: Poca pluja, sobre tot a l'Agost i temperatures normals respecte als darrers 15 estius.

Si fem memoria, recordarem que fins gairebé Sant Joan varem tenir un temps plujós i amb temperatures fresques de forma que aquest any va ser el que les temperatures estiuenques van arribar més tard des de 1.992, segons l'observatori de Serraparera al nord de Cerdanyola.

La primera advecció de calor va coincidir amb l'estiu astronòmic (19-20 de Juny) amb una bombolla càlida d'origen africá. Aquesta situació va tallar el periode de pluges trasllandant-lo cap al Nord, de tal forma que a la part occidental d'Europa parlen de que no han tingut estiu degut al pas de perturbacions atlàntiques que els hi han dut pluges i temperatures fresques.

La jaqueta i el paraigues eren part indispinsable del vestuari a les illes Britàniques quan aquí començavem a gaudir de la platja i del sol.

El mes de Juliol va ser, meteorològicament parlant, d'una monotonía exaperant llevat d'alguna excepció com el dia 12 quan un solc produit per una perturbació activa va deixar pluges i tempestes abundants. A Cerdanyola va estar plovent al vespre de forma moderada però va ser ja de nit, entre 22:30 i 23:00 quan va caure un bon petac d'aigua de forma sobtada amb puntes d'intensitat superior a 100 mm/h però de forma breu. El total de la pluja va marcar la major quantitat de tot l'estiu, a Can Coll varem recollir 37,9 mm però a l'observatori Fabra la quantitat va ser molt més important amb 57,2 mm.

Aquí podeu veure la imatge del radar, en hora solar per tant les 22:36 hora civil, quan arriba la linia de tempestes molt intenses per l'oest.


A partir d'aquí va tornar la monotonía. Temperatures màximes entre 27 i 32 graus i mínimes entre 15 i 19 graus reflectíen la poca variació de situacions meteorològiques que podríem dibujar amb l'omnipresència de l'anticicló de les Açores a l'oest de la Península Ibèrica enviant una falca cap a nosaltres i una munió de depressions circulant a latituts més altes acompanyades de fronts que normalment arribaven molt desgastats amb alguna sorpresa com el dia 24 de Juliol que van caure 3,2 mm a la masia de Can Coll en una tempesta molt local.

El balanç de Juliol seríen una precipitació de 41,1 mm, més del doble del normal, i una temperatura màxima de 33,3º el dia 31 i una mínima de 13,5º, el dia 4, molt moderades.

L'Agost, per contra, va començar amb calor de plena canícula. Les màximes entre 32 i 36 graus sovintejaven a Cerdanyola entre el dia 3 i el 7 i la causa va ser un debilitament de l'anticicló atlàntic i l'advecció sahariana corresponent, similar al que va passar per Sant Joan però aquest amb més força. Posteriorment, la mateixa monotonía de tot l'estiu dibuixaría una situació com la que hem descrit pel Juliol amb alguna excepció, com no, doncs el 12 d'Agost varem tenir una ponentada molt reescalfada per la fricció dels vents sobre la Península i va permetre assolir la màxima temperatura de l'estiu, a Can Coll 36,3º.

Deu dies més tard, el 22 d'Agost, una tempesta poc abans de la mitjanit va deixar la precipitació més important del mes, i gairebé la única, amb 15,0 mm. El balanç total de la pluja d'Agost va ser de 15,7 mm, bastant per sota de la mitjana degut a la escasa presència de tempestes un dels mesos més habituals d'aquest fenòmen meteorològic. Les temperatures mitjanes si que van ser les normals, si cal alguna dècima superior a la mitjana.

I ja arrivem al Setembre amb unes situacions propies de l'estiu amb temperatures molt semblants a les que teníem la segona quinzena d'Agost però amb una efectivitat dels fronts en quant a masses d'aire més fredes més evident però no pas en quant a precipitacions. Al Pirineu si que ha caigut molta aigua però al litoral i prelitoral central en prou feines hem arrivat als 5 mm aquestes primeres setmanes, en concret a Can Coll 2,5 mm i 2,2 mm al Fabra, la major part en una tempesta prop de la mitjanit el dia 11 de Setembre.

Aquesta tempesta va ser fruit d'un front que va fer baixar força les temperatures i ja va deixar les mínimes amb dades pretardorenques. El dia 13 a can Coll la mínima va arribar als 10,4º, la més freda de l'estiu.

Un cop acabat l'estiu, al que haguessim demanat alguna tempesta més, comença una tardor que ja veurem com pinta, si fem cas a les previsions fins finals de Setembre podríem parlar de més pluja de la que hem tingut aquest mesos que, de fet, és el que tocaría. Esperem-ho perque els nostres camps i els nostres boscos de Collserola comencen a demanar una bona regada.

Els observadors meteorològics

Arrivem al darrer cap de setmana del mes d'Agost, el mes de les vacances per excel·lència al nostre pais.

Jo també he fet "vacances" al blog i així des de fa unes setmanes no he publicat cap comentari però la meva dedicació al seguiment de la meteorología no ha minvat, de fet cada dia estic al peu del canó gracies a la "feina" d'observador de meteorología.

Per aquest motiu vull parlar dels observadors meteorològics que ja sigui festa o vacances, plogui o faci sol, recollim les dades, observem els meteors per poder fer un seguiment que amb el pas del temps determinará com és el clima de l'indret en qüestió.

Tots hem pogut veure gràfiques on amb una ràpida ullada interpretem quan plou més o quan fa més fred. Aquestes gràfiques porten una feina diaria darrera doncs d'altra manera no tindríem series de dades suficientment fiables.

Les observacions de les quals fem seguiment poden ser més o menys en funció de l'importància de l'observatori i la quantitat d'aparells de mesura de que disposem. Una observació bàsica i que no implica l'us d'estris meteorològics és l'anotació dels meteors. No cal tenir masses coneixement de meteorología per saber si hi ha boira, si tenim tempesta, pluja o neu. Si portessim un registre d'aquest fenòmens ja tindríem el que sería un Diari meteorològic. L'afició ens portaría a aprofondir en els conceptes més usuals que els observadors tenim en compte.

Quina diferència hi ha entre boira i boirina? és boirina o calitja? cau granís o pedra? neu o neu granulada? hem tingut rosada o gebrada? quan podem dir que hem tingut tempesta i quan podem valorar-ho com trons llunyans?

A partir d'aquí i ja utilitzant aparells de mesura podrem quantificar aquestes observacions. Els termòmetres ens dirán si la temperatura ha pujat o ha baixat, si hem passat dels 30º o be ha baixat de 0º. El pluviòmetre ens permet saber la quantitat de pluja o neu que ha caigut. Aquests seríen els aparells bàsics però podríem completar l'observatori amb un higròmetre que mesura la humitat, un baròmetre que segueix la pressió atmosfèrica, un anemòmetre que ens informa de la velocitat i direcció del vent, inclús podríem disposar de termòmetres que mesuren la temperatura a diferents alçades, també sota terra.

La sofisticació de l'observatori ens permetría tenir més instruments que mesuressin la radiació solar, l'evaporació, l'intensitat de pluja i altres aparells automàtics i electrònics que permetin fer un seguiment quan no está l'observador i també, si s'escau, conectar l'observatori a la xarxa d'Internet perque qualsevol pugui saber al moment quines dades tenim.

No cal dir que aquestes informacions son importants per valorar l'estat de confort tant de persones, animals i, molt important, dels vegetals i planificar activitats a l'aire lliure, ja siguin viatges, festes o treballs.

L'observatori de Cerdanyola a can Coll és un observatori molt jove, per tant, no disposem de molt instruments. De moment, una gavia meteorològica amb termòmetres de màxima i mínima i un pluviometre de 200 mm, aparells que pertanyen a l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) antic Instituto Nacional de Meteorología (INM). Amb temps i dedicació esperem anar fent-lo més gran i util per a la població, especialment pels cerdanyolencs però també per la gent que diariament ve a gaudir dels camins de la Collserola vallesana.

Estarem gaudint del final de la sequera?

Fa cosa de 20 dies s'anunciava la posibilitat de que tinguessim una situació de pluges abundants a gran part de Catalunya provocades per un embossament en alçada i una llevantada en tota regla. Cal dir que altres vegades en els darrers messos hi han hagut previsions de pluges generals i generoses que no s'han acabat de concretar, la qual cosa feia que hi hagués un punt de desconfiança en els que seguíem els diferents models que anaven sortint.

Confirmant els pronòstics, entre el 8 i el 10 de Maig van caure a molts punts de Catalunya entre 80 i 150 mm i era l'episodi de pluges més importants dels darrers 13 mesos però a les capçaleres no havía plogut en excés i els pantans seguíen mig buits. La sort ha estat que aquella situació ha desfermat una serie pluviomètrica que feia anys que no teníem. Hi ha llocs de Catalunya on ha plogut els darrers 16 dies, per exemple, a Cerdanyola hem registrat precipitació en 14 dels últims 16 dies, la qual cosa és molt poc habitual. Respecte a quantitats en aquest Maig, a dia 25 hi han registres generals superiors als 100 mm, alguns propers als 200 i amb gairebé 300 mm als llocs més plujosos de Catalunya.

Les xifres d'aquest Maig son un raig d'esperança per veure acabada la maleïda sequera que estem patint i que tantes veus ha fet aixecar. Malgrat tot no és suficient. Molta més aigua te que caure per donar un cop seriós a la sequera i és que veníem de molt avall en quan a les reserves d'agua a les conques internes, les que no pertanyen a l'Ebre.

Abans de començar a ploure els embassaments del Ter i del Llobregat es trobaven al voltant del 20% de la seva capacitat, xifra extraordinariament baixa que va activar el controvertit Decret de la Sequera. Aquests 20 dies de pluges han fet revifar els nivells i, posiblement, els propers dies assolirem el 40%. Avui encara estem al 36,5% però les perspectives son bones en quan a pluja els propers dies. Mireu com baixava el riu Bastareny al seu pas per Bagá aquest mati.

Hem entrat en ratxa.

El problema principal és que ens acostem a l'estiu que és l'estació menys plujosa a gran part de Catalunya, no així a les comarques on neixen els rius que abasteixen d'aigua a les comarques barcelonines i gironines, on és l'hivern la menys plujosa. La situació de risc rau en que a l'estiu gran part de la precipitació cau en forma de tempesta més o menys intensa però amb màxims locals i que no acostumen a regar una part important del territori. Apart les temperatures més altes augmenten l'evaporació provocant un balanç hidric molt negatiu.

La historia ens diu que tots els estius baixen les reserves d'aigua, malgrat aixó penso que les pluges d'aquesta primavera, les que han caigut i les que cauran, han estat com diría un amic, un gol a l'ultim minut que ens ha permés passar l'eliminatoria.

Que passará en un futur??

Les previsions estacionals son optimistes però la seva fiabilitat és baixa. La previsió de la NOAA respecte a l'anomalía de la precipitació ens parla d'un Juny força sec però un Juliol moderadament humid que seguirá amb un Agost, Setembre i Octubre amb superavit de precipitació. Ho validarem d'aquí a uns mesos i apart de saber si les previsions s'han complert, sabrem si la sequera ja és historia.

Quan comença la primavera, arriva l'hivern

No, no és cap error.

Aquest dijous comença la primavera astronòmica (la meteorològica va començar l'1 de març) i tot just arriva una onada de fred, de les més fredes de l'hivern.

A l'esquerra teniu el meteograma dels propers 15 dies on la gràfica de les temperatures mostra clarament que ens trovem davant d'uns dies de rigurós hivern. La linia vermella, com sabeu, representa la temperatura mitjana de les dates, la verda és la previsió del model principal i la blanca és la mitjana de tots els models, evidentment a 1500 metres (850 hPa). Les linies de la part inferior representen la probabilitat de precipitació.

Queda clar que els propers dies serán bastant més freds del que toca. Però perqué??

A la següent imatge podeu veure el que preveia el model GFS per diumenge al migdia. Una gran llengua d'aire fred que ve directament de l'Artic arriva amb tota la seva intensitat a Catalunya lliscant entre l'anticicló atlàntic que s'allarga de nord a sud, bloquejant les masses d'aire més suaus de l'oest, i una depressió que va des d'Islàndia fins els Alps.


Si parem atenció a les característiques de la massa d'aire en qüestió veurem que es tracta d'una advecció àrtica marítima, que és de les més fredes que podem tenir llevat de les àrtiques continentals, també conegudes com a siberianes, però aquest no és el cas ni sembla que en acabi derivant.

Malgrat tot, és necessari avisar de que aquests dies de festa no serán tant suaus com els que feien dies enrera i, especialment al Pirineu, la posibilitat de neu a cotes baixes o molt baixes existeix. No crec que fora del Pirineu siguin destacables però poden veure's flocs a més d'un lloc poc habitual i si aneu al Pirineu, aneu preparats amb abrics i estris per la neu al cotxe.... pel que pugui passar.

Si mireu al següent mapa, indica la cota de neu en metres (isohipses) per diumenge al migdia i al nord de Catalunya dona cota zero (nivell del mar) però a la majoría del territori oscila entre 200 i 600 metres, que ja és prou baixa. Si cliqueu sobre l'imatge aquesta es veurá més gran i podreu veure en blanc les àrees aproximades on pot arrivar la neu, tot aixó amb les reserves d'una previsió a 4 ó 5 dies que ja és per ella mateix, complicada. Per tant, feu atenció si viatgeu a muntanya.

Perqué un hivern tant suau?

Sincerament, després de 2 mesos d'hivern tant suaus em sobta molt no llegir o escoltar diariament en el mitjans de comunicació que el canvi climàtic es trova al darrera de les temperatures primaverals que estem tenint. Potser la política ha robat el protagonisme.

El que és ben cert, és que després d'un final de tardor amb fred intens i un inici d'hivern com Deu mana, al voltant de Reis va començar un periode de suavitat inusual per les dates que ha provocat un inici de la floració anterior a quan normalment es produeix, la qual cosa fa vulnerables davant l'arrivada de possibles freds tardans a molts vegetals. Va estar a punt de passar a primers de Març i gracies als nuvols no hi va haver perdues significatives però podríen tornar els problemes durant la Setmana Santa, ja que alguns models meteorològics l'anuncíen convulsa.

Però, és possible esbrinar perque hem tingut aquesta suavitat quan tindría que haver fet el fred més viu de l'any??

Si ens fixem en mapes meteorològics podem trovar una explicació ràpida ja que la persistència de situacions que porten masses d'aire subtropicals i la presència continua de l'anticiclò de les Açores ens porten un ambient suau i pluges escasses.

Fa temps que els estudiosos van establir unes teleconnexions climàtiques que segons el que passava a indrets concrets podíem saber de forma relativament fiable el temps d'una àrea més general.
Dins d'aquestes teleconnexions hi ha una que ens afecta més directament, és tracta de la Oscilació de l'Atlàntic Nord (NAO) que es mesura com la diferència de pressió entre Islàndia i les Açores i te especial valor a la meteorología hivernal. Quan aquesta és positiva (pressió més alta a les Açores), a Catalunya tenim dies suaus, poca pluja i algunes boires no gaire persistents; si, per contra, la NAO és negativa els dies son freds i la posibilitat de nevades és més alta. A la dreta podem veure la NAO observada aquest hivern i veiem clarament aquesta dualitat. A mitjans de Novembre i de Desembre la NAO va ser negativa i és quan varem tenir les temperatures més fredes de l'hivern; la resta del temps, amb NAO positiva, l'ambient era primaveral. Tanmateix, els anys amb una preponderància de NAO positiva, com aquest, hi haurá un domini del situacions de caire zonal (Oest a Est) i amb NAO negativa el bloqueig anticiclònic atlàntic provocará més situacions de caire meridiá (Nord a Sud).

N'obstant, i per demostrar que el clima de la Terra és més complexe del que podría semblar, científics anglesos relacionen el temps a Europa amb NAO i.... amb el fenòmen de La Niña. En aquest enllaç podeu veure un estudi sobre la previsió estacional d'aquest hivern 2.007-08 on posa prou èmfasi en les relacions de la NAO i La Niña. Si mireu a la pàgina 18 del document podeu veure uns mapes d'anomalía bàrica quan hi ha un periode de ENSO fred (La Niña) que podríen concordar perfectament amb els que hem tingut aquest hivern.

Tot seguit, podeu veure a l'imatge com actua el sistema des de llocs tant allunyats com Australia per afectar a gran part de l'Hemisferi nord. Les baixes pressions del Pacific tropical es transformen en altes pressions a latituts mitjanes i enfortint la corrent en jet que quan arriva a l'Atlàntic genera la formació continuada de depressions des de terranova que desfilen per sobre de l'anticicló de les Açores cap a les illes Britàniques i el nord d'Europa.

A Catalunya arriven cues de fronts, alguns molt desgastats, i l'anticicló sempre proper la qual cosa indica persistència de la sequera.



Ara acaba l'hivern però segueix la suavitat i la sequera, esperem que canvíi la situació aviat, especialment pel que fa a la precipitació.

Plou menys ara?

Qui no ha sentit parlar de la sequera?? Darrerament, diaris, televisions i radios l'anomenen constantment però.... tenen raó??

Tot seguit podeu veure una gràfica de la precipitació caiguda a l'Observatori Fabra des del 1.914 que ens permetrà treure alguna conclusió envers la frase, que no per més repetida és més certa, de que "ara plou menys per culpa de Canvi Climàtic".

Be, en primer lloc, una breu explicació de les linies i que representen.

La linia blava és la pluja anual i l'aspecte de dents de serra indica la variabilitat de la precipitació en el nostre clima mediterrani. No és habitual, com veiem, molts anys amb la mitjana climàtica sino que és més normal la succesió d'anys secs amb algun any molt plujós pel mig.

La linia vermella representa un recurs estadístic que permet suavitzar una serie i, potser trovar tendències. En aquest cas, és la mitjana mòbil de 9 anys que es calcula agafant 9 anys i fent la mitjana, a l'any següent deixem el primer any dels 9 i agafem el següent, i així de forma succesiva. Un ràpid anàlisi diría que si podem veure alguna tendència doncs la primera meitat del segle XX hom observa un lleugera disminució de la precipitació mitjana i des d'aleshores hi ha hagut diverses tendències, tant de increment com de descens de la pluja.

Un missatge similar mostra la linia groga que és mitjana mòbil de 30 anys que és el periode que la OMM valora per poder parlar de dades climàtiques. El resultat que ens dona se sembla molt a la anterior però més atenuada i només tindríem un descens fins els anys 50, un increment fins els 80 i un altre descens fins els nostres dies.

Finalment, la linia verda és la tendència linial de tota la serie. Segons aixó, la precipitació hauría augmentat respecte a l'inici de la serie. Traduït, que ara plouría més que abans.




Be, una vegada analitzada la gràfica de forma somera podríem parlar de si realment ara plou menys que abans.

Com a primer anàlisi, veiem que la tendència linial marca un augment de la precipitació però jo li trec qualsevol valor a aquesta linia ja que el clima NO és un sistema linial i, per tant, amb multiples tendències que una sola linia no indica.

Les mitjanes mòbils ja parlen de diverses tendències i penso que la conclusió més evident és que no podem parlar d'una variació inequívoca de la precipitació en cap sentit, és a dir, ni ara plou menys, ni ara plou més, senzillament que qualsevol petita diferència entra dins de la lògica climàtica.

Cal analitzar mès acuradament la precipitació, com la seva intensitat o distribució, que ja faré més endavant, però dir com fan alguns ecologistes catastrofistes que ara plou menys per culpa del canvi climàtic és una afirmació, com a minim, agosarada. Inclús el Dr. Javier Martín Vide parla de que no s'hi han observat canvis significatius en la quantitat de precipitació a la Península llevat del sudoest (Andalucia occidental) on si que hi hauría un descens respecte a la precipitació mesurada al segle XIX.

Seguirem analitzant les dades fredament però, sobre tot, seguirem estudiant el nostre clima perque no ens vulguin fer creure que episodis normals com les sequeres al clima mediterrani son d'allò més estrany. Si potser aprenguessim a estalviar aigua de veritat.....

I nosaltres al bell mig!!!

Aquest últims dies, Europa es veu trasvalçada per fenòmens meteorològics molt contrastats. Per una banda les inundacions als Midlands d'Anglaterra i de l'altre, les calorades brutals de la Mediterrània oriental.

I nosaltres al bell mig!!!


Importants inundacions están afectant a la regió de les Midlands a Anglaterra, oest i centre del pais. El cap de setmana s’han recollit quantitats superiors als 100 mm de forma puntual (Brize Norton 125 mm, dia 20) però les que sumen entre 20 i 60 mm han estat habituals. Es calcula que 500.000 persones han patit restriccions de llum i d’aigua potable. Les perdues podríen pujar als 3 milions d’euros.

Les pluges han sigut intenses i en algún cas torrencials (molta intensitat i en curt espai de temps), n’obstant el que ha ajudat i molt és l’estiu plujós que están patint a les illes Britàniques. Un exemple, a Brize Norton tots els dies dels darrers 30 han tingut pluja, encara que sigui en poques quantitats però aixó empapa el terreny i impedeix un bon filtratge si cau una pluja torrencial, apart de pensar que els rius ja van al limit dels seus cabals.

És la gota que fa vessar el got!


Contrariament, al SE del continent están patint per segona vegada aquest estiu els rigors més intensos en forma d'infern meteorològic. La calorada que tenen a Italia, Grecia, Bulgaria, Rumania, etc, és molt intensa i s’han superat rècords de màximes a alguns observatoris. Aquesta onada de calor está provocant greus problemes a la salut de moltes persones, inclús es parla de molts decessos per causa directa de la calor en uns dels paissos més pobres d’Europa.

Temperatures superiors als 40º, inclús als 45º a la costa italiana de l’Adriàtic (per efecte foehn) o a Macedonia, tot aixó causat per una bombolla molt càlida que tenen a sobre (30º a 1.500 m) junt amb vents de SW (que provenen directament del Sahara algerià i tunisià).


Nosaltres, per altre banda, estem vivint un estiu normalet tirant a fresc (a Cerdanyola estem 1º per sota de la mitjana dels darrers 15 anys) però si anem a altres indrets d’Espanya trovarem des del fred del Cantàbric, Galicia i Castella a la calor d’Andalusia. Calor normal, per altra banda.

Quina relació tenen totes aquestes situacions meteorològiques?

Fa dies que venim parlant de la presència de l’anticicló de les Açores al seu lloc natural, és molt estable, fa 2 mesos que gairebé no es mou, i domina practicament el panorama d’aquest estiu. La seva posició provoca que les perturbacions que circulen d’Amèrica cap a Europa llisquin per sobre d’ell i ataquen directament les illes Britàniques i amb els fronts d’aquestes depressions reguen gran part de l’Europa atlàntica.

Aquí també tenim aquesta influència atlàntica però els fronts arriven molt desgastats i l’ùnic efecte que ens produeixen és la baixada de temperatures que gairebé de forma cíclica es produeix d’unes setmanes ença.

L’onada de calor de la Mediterrània oriental també está relacionada amb aquesta situació ja que l’ondulació dels vents que provoquen els fronts dona lloc a uns vents del SW que porten les grans calors de l’estiu saharià cap aquelles terres.

Quan canviarà això?

Els models a llarg termini no preveuen el debilitament de l’anticicló atlàntic i mentre aixó no passi seguirem amb la tònica de les últimes setmanes.

Mal rotllo per nosaltres en quan a solucions per la sequera.

Sequera preocupant

No plou i les previsions no son gaire optimistes pel que fa a precipitacions a Catalunya. Estem a ple estiu i l'evaporació arriva als nivells més alts, la qual cosa agreuja la situació.

Cal resenyar que la sequera está afectant de forma desigual als dos sistemes fluvials que tenim a Catalunya. Aquesta és molt més evident a les conques internes catalanes (Ter, Llobregat, Fluvià...) i no tant a la conca de l’Ebre.

Nivells a 13 de Juliol:
• Conques internes..... 50% (Promig darrers 5 anys: 65,7%)
• Conca de l’Ebre....... 66,7% (Promig darrers 5 anys: 61,7%)

A tot aixó, cal recordar dos detalls importants:
• Hi ha pantans a la conca de l’Ebre que tenen més capacitat que tots els de les conques internes de Catalunya junts. Per exemple, només Mequinensa te el doble de capacitat que tota la conca de rius catalans.
• Les conques internes es nutreixen de les pluges, basicament, per tant una tardor plujosa canviaría ràpidament la situació. En canvi, la conca de l’Ebre te un règim d’origen nival o pluvionival, sobre tot dels rius que venen del Pirineu que representen un tant per cent molt elevat de la capacitat total.

Meteorològicament parlant, després d’un inici de primavera esperançador amb pluges i nevades intenses i amb força dies de precipitació hem passat a un periode de 2 messos de sequera gairebé absoluta.

A Cerdanyola no plou amb cara i ulls des del 26 de Maig que van caure entre 6 i 7 mm. No és una situació alarmant, de moment, perque estem inmersos en ple estiatge i el Juliol és climàticament el més sec de l’any. N’obstant, sería important que a l’Agost comencin les tempestes típiques de finals d’estiu, sino passarem una tardor dificil.

Veient la situació que tenim és important concienciar-nos, no només ara sino que per sempre, de que cal estalviar aigua per part de tothom (ciutadans, industries, agricultura...) perque la sequera és recurrent al nostre clima i sempre hi haurà. Encara que plogui el mateix que sempre en promig, som més habitants i els nostres hàbits impliquen més despesa d’aigua.

Enllaços:
Estat dels embassaments catalans
Estat dels embassaments de l'Ebre

Temperatura de sensació

A l'estiu, la humitat és l'element que augmenta la sensació de xafogor. El cientìfic americà R.G. Stedman va desenvolupar el paràmetre de Sensació Tèrmica com efecte combinat de calor i humitat, a partir d'estudis sobre la fisiología humana i la transferència de calor entre el cos, la vestimenta i l'entorn. Quan la humitat és alta, el valor de la sensació tèrmica excedeix al de la temperatura de l'aire. En aquest cas la sensació tèrmica quantifica la dificultat que troba l'organisme per a perdre la calor produïda pel metabolisme intern i l'incomoditat associada amb una humitat excessiva. Si la humitat és baixa, la sensació tèrmica és menor que la temperatura de l'aire. En aquest cas el paràmetre mesura l'augment de la sensació de benestar, produït per un major refredament de la pell degut a la mayor evaporació de la transpiració afavorida per la baixa humitat de l'aire.

Quan la temperatura és menor de 32º (temperatura de la pell), el vent disminueix la sensació tèrmica. En canvi, si la temperatura supera els 32º l'augmenta.

Tot seguit podeu veure la taula per a calcular sensació tèrmica.



La forma més eficaç que té el cos per perdre calor és la transpiració. La transpiració s'evapora consumint calor que cedeix el nostre cos. Quan la humitat és molt alta, l'evaporació és menor i per tant la sensació tèrmica augmenta. En canvi, quan la humitat és baixa, augmenta l'evaporació, el nostre cos perd calor i la nostra sensació tèrmica disminueix.

Aquí teniu la taula que mostra els riscos pel nostre cos en funció de la sensació tèrmica o temperatura de xafogor. Recordar, n'obstant, que és molt important sempre protegir-se del sol directe i beure sovint aigua o liquids que ens rehidratin. Així evitarem riscos innecessaris.



Si voleu, podeu consultar l'enllaç de Protecció Civil

Una de transectes

Un dels entreteniments més habituals dels aficionats a la meteorología és esbrinar la temperatura allà on van. Actualment, la majoría dels cotxes porten termòmetre incorporat que quan el vehicle està en moviment i amb poc transit acostuma a ser fiable.

Doncs be, per els profans, un transecte és fer un recorregut determinat amb un vehicle i un sensor de temperatura exterior, anotant les dades que recollim a diferents punts.

Jo visc a Cerdanyola i treballo a Barcelona, per tant, sovint faig el trajecte travessant Collserola la qual cosa em permet veure les diferències, no només entre el Vallès i el Barcelonès, sino també en alçada.

Aquí us poso 2 transectes que vaig fer aquest hivern en dues situacions atmosfèriques diferents.


El primer és del dia 26 de Desembre de 2.006 de 8 a 9 del mati amb una clara situació d'inversió tèrmica amb un matalàs d'aire calent a mitja alçada (podeu veure el mapa del dia clicant aquí) i com veureu és força espectacular. La ruta va de la Vall d'Hebrón fins Cerdanyola seguint la carretera d'Horta.

Aixó ho vaig escriure aquell mati.

Les temperatures aquesta matinada eren molt curioses, especialment als voltants de l'àrea metropolitana de BCN, ja que l'inversió tèrmica ha sigut molt evident.

Doncs el meu transecte ha corroborat aquest fenòmen. A la Vall d'Hebrón l'ambient era suau i el cotxe marcava entre 8,5º i 9º. Arribo a la carretera d'Horta i la temperatura comença a baixar, com sempre. Primers revolts i on hi havíen les bombones de gas ja som a 7,5º. La temperatura va baixant en els seguents revols per arrivar al mirador de Montbau, a mitja alçada entre l'inici de la carretera i el cim al Forat del Vent. La temperatura és de 5,5º. Fins aquí el transecte dona dades normals però aquí apareix una novetat.... El termòmetre del cotxe comença pujar, àgilment, fins situar-se als revolts de la part més alta de la carretera entre 7,5º i 8º.

El canvi de carena (Forat del Vent o Portell de Valldaura) está a 350 metres i la temperatura és de 8º. La visibilitat és extraordinaria, tant que es pot veure el Pirineu al fons. No hi ha boira al fons del Vallès.

Començo a baixar poc a poc durant els primers revolts i després de recorrer 300 metres la temperatura és de 6,5º. Segueixo fent revolts de baixada i sense trobar cap cotxe. Perfecte. Als 250 metres el cotxe marca 5º i apareix el signe que adverteix de la possible presència de gel a l'asfalt. A partir d'aquí una part de la carretera amb poc pendent voreja el llogarret de Can Cerdà, situat a uns 200 metres i on la temperatura s'ha desplomat fins els +2,5º, però és a partir d'aquí on es produeix la entrada de ple dins del matalás d'aire fred que es troba al fons del Vallès.

A Can Cerdà, els cotxes tenen rosada però no s'ha format la capa blanca del gebre ni tampoc l'herba del marge indica la presència de gel.

Ara, cada 200 metres de recorregut (no d'alçada) baixa mig grau, per tant, al desviament de Can Borrell (a 1 km de Can Cerdà i 150 msnm) la temperatura és de exàctament 0,0º. El gebre és evident als marges de la carretera. Queda menys d'un kilòmetre per arribar a Can Coll i el recorregut el faig envoltat d'una vegetació totalment enblanquinada pel gebre, arbres, matolls, herba, inclús un troç de cami de terra porta una capa.... de neu? Nooooo. Arribo al punt més baix fins ara (115 msnm) i la temperatura ha baixat als -2º.

Uns 500 metres més endevant i entro a Cerdanyola pel barri de Montflorit amb -1º i ràpidament pasa a -0,5º que es manté en tot el recorregut pel poble (paso per devant del Parc Tecnològic) fins a casa. No hi han gaires diferències d'alçada (90-120 msnm).

Quan he arribat la gebrada dels cotxes era de les de bon rascar i no es licuava malgrat el Sol. Eren 3/4 de 9. La Davis marcava +0,4º i la Oregon -0,8º. Avui confío més en la Oregon.

Jo no recordo tanta diferència entre el canvi de carena Barcelonès-Vallès i el fons de Collserola. 10º de diferència en poc més 200 metres d'alçada.

I a Barcelona també hi havía una marcada diferència. Al Zoo +4,6º i a Sant Martí, +3,9º mentre al Fabra no han baixat de +8,5º.

Imagino la diferència que devía haver entre el primer pis de l'hotel Arts i l'àtic del mateix edifici. Potser 4 ó 5º de diferència.


El segón transecte el vaig fer seguint l'Arrabassada fins Sant Cugat i Cerdanyola poc després de la mitjanit del 25 de Gener de 2.007 en plena advecció polar continental (veure mapa), situació en la que no hi ha inversió tèrmica, tot i que aquella nit va deparar una petita sorpresa.

Aquesta és la narració de la ruta.

He anat per l'Arrabassada passant pel cim del Tibidabo i ha estat un transecte curiós.

Al peu de l'Arrabassada, a 160 msnm, el cotxe marcava 5,0º però ràpidament ha anat baixant. Al Vall Parc hi havíen 3,0º i a la gasolinera, que es troba a 325 metres, el termòmetre s'ha posat en 1,5º. Seguía pujant i la temperatura feia a l'inrevés, de tal forma que a la cruïlla de dalt ja hi havíen 0,0º, ens trobem a 420 metres. Em desvío per arribar al punt més alt de la ruta (500 msnm), la plaça del Tibidabo, on la temperatura era de -0,5º.

No he parat. Arrabassada cap a baix la temperatura pujava però molt lentament de tal forma que he arribat al semafor d'entrada a Sant Cugat, a 140 msnm, amb 1,5º. Per que veieu com canvía la temperatura entre les dues vessants de la muntanya, gairebé a la mateixa alçada, inclús en plena advecció, la diferència és de 3,5º. Al trajecte que voreja Sant Cugat pel teatre i el col·legi Europa la temperatura era de entre 2,0º i 2,5º, però aquí ve la part curiosa.

Just sortir de Sant Cugat en direcció a Cerdanyola (baixem en alçada) la temperatura ha baixat també, com quan hi ha inversió tèrmica, i així al entrar a Cerdanyola tornava a marcar -0,5º, igual que a la plaça del Tibidabo però 400 metres més avall, en el trajecte a casa dins del poble oscilava entre el +0,5º i +1,0º, que és la temperatura que marcava el cotxe al entrar al parking de casa.

Evolució de les temperatures al Fabra

Qui no ha sentit parlar de l'escalfament de la Terra.

En aquest mon on els mitjans de comunicació tenen un poder extraordinari en quan a creació d'opinió, qualsevol tema que tingui reço mediàtic aparenta ser més important que un altre del que no s'en parli. I no podem obviar que el Canvi climàtic és un dels temes que més joc donen als mitjans.

Doncs aprofitant aquesta empenta que dona parlar d'un tema de moda faré una anàlisi de les temperatures mitjanes anuals desde 1.914 fins 2.004, a veure si s'en poden treure conclusions de cara al futur.

En primer lloc, faré una breu explicació del mètode estadístic de les mitjanes mòbils.

El que busquem al analitzar una sèrie cronològica son dues coses:

1. Una tendència, és a dir, trobar una autocorrelació temporal creixent o decreixent ja que una de les variables és el temps i, mitjançant aixó, podrem establir una predicció de la variable Y, en aquest cas les temperatures mitjanes anuals a l'observatori Fabra.
2. L'existència o absència d'oscilacions cícliques regulars o irregulars. Aquestes últimes representaríen el cas de les sèries climàtiques, sempre de desigual duració i recurrència i amb insuficiència de dades al llarg del temps que no permet establir cicles majors.

No és la meva intenció fer un estudi des del punt de vista purament estadístic, per aixó evitaré entrar en càlculs i fòrmules matemàtiques complexes, únicament dir que l'ús de les mitjanes mòbils (en aquest cas de banda 9) permet la suavització de les dades empíriques i així observar les possibles tendències que puguin apareixer a la gràfica. També afegeixo que aquesta série cronològica constitueix un exemple de dificultat de l'anàlisi estadístic i el perill d'extreure conclusions de cara a una evolució posteriorés és alt ja que poden ésser errònies. Pensem que la série podría haver acabat al 1.972 (amb 58 anys n'hi prou per tenir valor climàtic) i qualsevol hagués dit que el refredament era un fet i ens anavem cap a la glaciació, com realment es va dir (a nivell global). Sembla també que podríen existir cicles d'uns 30 anys però la série és prou curta com per afirmar-ho.

Per tant, atenció al missatge que pugui donar aquesta gràfica. Jo donaré les meves conclusions que son totalment personals i sense anim de sentar cátedra.

En referència directa a les mitjanes anuals recollides al Fabra veiem un increment de la temperatura, tot i que no és uniforme, des del principi de les observacions al 1.914 fins l'actualitat. En concret, +1,81º en menys d'un segle. N'obstant, si analitzem la gràfica més acuradament trobem 3 períodes diferents en funció de les mitjanes mòbils:

1. El primer, que comprén els anys 1.918-1.946, trobem els anys més freds de la sèrie als inicis de l'observació i l'any 1.917 com any més fred amb 13,34º de mitjana anual. En aquest període es dona un increment que durant els primers anys és fort, gairebé 0,5º fins el 1.924, per mantenir-se estable o inclús en decrement durant la dècada dels 30. Ja als anys 40 torna a pujar decididament la mitjana per arribar a l'any 1.946 amb una mitjana mòbil de 14,96º. En aquest primer període d'escalfament va pujar +0,98º.
2. El segón interval va des de l'any 1.946 fins el 1.972. En aquests anys s'inverteix la tendència, produient-se un descens de la temperatura, ràpid al voltant de 1.950 i més lent durant la dècada dels 60. L'any 72 va ser el més fred d'aquest període amb una mitjana de 13,42º (la segona més baixa de la série) i representa el punt d'inflexió d'aquest descens de -0,81º.
3. A partir d'aquí, comença un interval que hom diría que encara no ha arribat al seu punt àlgid i que fins l'any 2.000 ha tingut un increment de +1,64º. Aquest final de segle, l'augment de temperatures ha estat més sostingut i sense fases intermèdies de suavització o descens. És en aquest període on trobem els els 10 anys més càlids de la sèrie i el récord (fins 2.004) va ser l'any 2.003, el de l'estiu tòrrid, amb 16,45º. Falten les dades del 2.005 i 2.006 que molt probablement no trencarán la tendència a l'alça.

Fins aquí l'anàlisi fred de les xifres. Les conclusions que podríem extreure son variades i no ens podríem abstreure de parlar del mediàtic Canvi Climàtic però amb alguns matissos, ja que hem de separar el possible escalfament global de les dades propies d'un observatori que representa al seu indret i ens parla del clima local.

El clima de l'observatori Fabra podríem etiquetar-lo de Mediterrani litoral de muntanya baixa, ja que es troba a 412 metres a la vessant de solana de la serralada Litoral, per tant, les temperatures mitjanes son inferiors a les de la ciutat. L'alçada i l'efecte de l'illa de calor urbana son factors determinants en la diferència, tot i que l'orientació marítima fa que les temperatures tinguin un comportament similar que no és el mateix que a la part vallesana, més continental.

Ja que hem fet esment de l'illa de calor urbana, voldría donar més valor al Fabra en el sentit de que, per la seva situació, ha quedat aparentment al marge d'un possible envaïment de la ciutat. Aquesta circumstància ha fet que molts observatoris centenaris d'Europa hagin quedat desvirtuats per analitzar canvis que podríen donar llum sobre l'escalfament del planeta. N'obstant, com veiem a la gràfica, el gran augment dels darrers 30 i tants anys es correspon amb el gran creixement urbá de la part alta de Barcelona de forma que hi han barris (Montbau, Sant Genís, els Penitents) situats a plena falda del Tibidabo, alguns a només 500 metres en línia recta del Fabra, tot i que uns 200 metres més avall, y la construcció de la Ronda de Dalt, a només 800 metres, amb el conseqüent augment de temperatura de la zona degut a l'efecte "d'artèria calenta" (ho podeu comprovar amb el termo del cotxe) que representa una vía de circulació tant densa com les Rondes.

Amb aquestes matisacions i fent cas al que diu Mª Carmen Moreno al seu text docent de la UB amb el títol de Climatología urbana, la capa límit de l'illa de calor urbana (on arriba la seva influència) es situaría de dia entre 600-1.500 metres d'alçada gracies a la convecció i de nit, més estable, estaría entre 100-300 metres. N'obstant, aixó és variable en funció de vents locals (catabàtics, marinades...) que puguin estendre el fenòmen. Per aquest motiu, la meva hipòtesi és que no sería descartable que part del augment dels últims anys tingui una influència antròpica, no en referència a l'escalfament global sino a l'efecte local de l'illa de calor urbana.



En aquesta imatge del Diego Lázaro, feta el Febrer de 2.005, podem veure un observatori Fabra cada cop més integrat dins de la ciutat.


Aquest petit estudi s'ha pogut fer gracies a les dades proporcionades per l'Observatori Fabra que pertany a la Reial Acadèmia de Ciencies i Arts de Barcelona.

Primavera eixuta

No cal dir que estem "patint" una de les primaveres més seques dels darrers anys i potser de les darreres dècades. Al meu observatori he recollit des de l'1 de Febrer fins avui la quantitat de 28,9 mm, en 102 dies. Jo tinc registres de precipitació des de l'any 1.997 i si comptem aquest 4 mesos sencers, només l'any 97 s'hi sembla amb 69,0 mm dels quals 59,7 mm els vaig recollir en 3 dies d'Abril; aquell any també veníem d'un Gener plujós (105,4 mm) i al Juny.... va acabar la sequera amb 131,8 mm. Tant de bo aquest any passi el mateix.

Tornant a la situació actual, encara sort que la pasada tardor va ser plujosa (486,4 mm) amb superavit d'aigua els mesos d'Agost, Setembre, Octubre i Novembre que estadísticament ja són els més plujosos, però que va paliar la forta sequera que s'arrossegava de l'any meteorològic 2.004-05. Quan ja no s'en parlava de sequera va venir un Desembre sec, però també erem a l'hivern que no hi ha gaire evaporació i el Gener va compensar-ho amb escreix. Fins aquí tot eren flors i violes.

Llavors va arrivar un Febrer sec (10,4 mm), seguit d'un Març amb la mateixa quantitat de pluja i, si no hi havia prou, l'Abril vaig recollir menys encara (7,2 mm). Ara arribem al Maig, tradicionalment plujós, i en gairebé mig mes el meu Hellmann ha mesurat ¡¡ 0,9 mm !!

Aquí baix he col·locat aquests mapes del Climate Prediction Center (CPC) de la NOAA i que representen, en primer lloc, el percentatge respecte a la mitjana dels 3 primers mesos de l'any. Cal recordar que la precipitació abundant de Gener desvirtua totalment l'estadística.



A aquest segon mapa trobem només el percentatge de la precipitació d'Abril i comprovem que el dèficit és notable a la Mediterrània occidental, llevat sorprenentment del Sud-est peninsular.



La darrera setmana (30.4 - 6.5) ens presenta uns totals de precipitació molt minses a gran part del continent europeu, només a la costa de Dalmàcia, l'oest d'Irlanda i la costa algeriana han tingut pluges destacables.



A questes i altres imatges les podeu consultar a la web del CPC fent clic aquí.


Be, no m'agrada parlar de "situacions històriques" perque aquesta apreciació la marca el pas del temps però si és cert que estem inmersos en una primavera atípica en el que fa a manca de pluja, la qual cosa ja está repercutint en els conreus i els boscos i que, de seguir així, aviat ho començarán a notar els pantans. Tant de bo passi com al 97 i d'aquí a l'estiu tinguem un bon període de pluges. Tots ho agrairíem!!!!

Els episodis més freds al Fabra (Part 2)

Anys 50

Abans hem vist les situacions més fredes de la primera part del segle XX i ara començarem a veure les de la segona meitat, algunes de elles molt famoses per viscudes o per ser molt intenses.
És l'any 1.954 quan te lloc la primera onada de fred de la década dels 50, eclipsada per la que dos anys més tard sería una de les situacions de fred més extrem dels darrers segles, però que va ser molt interessant gracies a la conjunció de fred molt intens i neu, que va arribar a ser abundant a llocs com Reinosa (Cantàbric), tal com mostra la foto, o la cara nord del Pirineu.

A finals de Gener, un potent anticiclò s'allarga des d'Escandinavia fins el nord de Russia bombejant aire gèlid de l'interior de Siberia cap a Europa. Mentrestant, a l'Atlàntic nord una depressió forma un tàlveg que acabarà generant una baixa centrada sobre Catalunya que amb molt fred en alçada (-35º a 500 hPa) deixa nevades a comarques properes al mar, així a l'Observatori Fabra el dia 28 registra 5,9 mm en forma de neu tot i que la temperatura no baixa encara dels 0,0º.

Però, la borrasca de l'Atlàntic nord no pot avançar per la seva ruta natural d'oest a est degut a l'anticiclò escandinau i baixa en diagonal cap al Mediterrani occidental, permetent que l'anticiclò de les Açores, amb 1035 hPa, configuri una situació de bloqueig a l'Atlàntic. Tot va quadrant.

Dins d'aquest moviment d'escacs, una bossa d'aire molt fred circula per sobre d'Europa a totes les alçades (el dia 31 ja tenen -23º a Varsovia i -16º a Berlín) arrivant amb el canvi de mes al Pirineu. El geopotencial és molt important, els 500 hPa es troben a 5.160 metres sobre el Pirineu navarrés, i la temperatura és baixissima a l'atmosfera tant que sobre Donosti hi han -17º a 850 hPa i -38º a 500 hPa, el lloc més afectat de la Península amb -9º al monte Igueldo.

A Catalunya també afecta de valent (a Barcelona -12º a 850 i -35º a 500 hPa) dades que es reflexen a ran de terra ja que al Fabra s'enregistren -5,9º, la més baixa fins llavors, però les màximes no pasen de 1,5º els tres primers dies de Febrer malgrat el sol. A l'Estany Gento assoleixen els -26º, a La Bonaigua s'arriba a -24º i a Nuria i Vielha a -20º.

A l'evolució posterior veiem com l'anticiclò escandinau i de les Açores es fusionen i aparegué una depressió al golf de Cadis que va fer nevar a llocs insòlits com Huelva, Sevilla, Málaga (a la foto), Tarifa o Almeria i a gairebé totes les costes mediterrànies degut al desplaçament d'aquesta perturbació cap a ses Illes Balears. La temperatura al Fabra va pujar però encara hi havia molt fred a una atmosfera cada cop més inestable, per tant la neu era ineludible i van caure 30,9 mm del 4 al 6 de Febrer, la majoría en forma de neu.

Aquesta memorable onada de fred es va acabar el 7 de Febrer amb l'arribada d'un front fred que des de l'Atlàntic escombrà l'aire fred magatzemat a gran part d'Europa, Mediterrani occidental i, inclús, nord d'Àfrica.


La següent situació que registrà temperatures inferiors als -5º al Fabra va ser la històrica onada de fred, millor dit ONADES de fred, de Febrer de 1.956. Aquest mes ha passat als anals de la meteorología europea i ha estat la situació atmosfèrica més estudiada en el darrer mig segle, per tant, no m'extendré gaire.

Després d'un Gener molt suau (mitjana al Fabra de 8,2º) sense gairebé entrades fredes però que acaba amb una situació que començava a fer pensar en una onada de fred a Europa occidental. Una bossa gèlida de -45º a 500 hPa está sobre Ucrania i un "superanticicló" de 1045 hPa sobre Escandinavia. Com ja hem vist aquestes són condicions típiques perque l'aire artic continental arribi a les nostres contrades.... tal com va passar.

La massa d'aire gèlid va fer el recorregut fins Catalunya molt ràpidament, de forma que 48 hores més tard la teníem a tocar. Un aspecte destacable és el gran matalás de fred que hom pot veure reflexat a totes les capes atmosfèriques amb intensitat. Aquestes dues característiques, rapidesa i intensitat, les deleten les dades del Fabra, si el dia 1 hi ha una màxima de 10,0º trobem que el dia 2 ja s'assoleixen els -5,0º... amb una màxima de -1,8º.

Aquesta primera onada de fred és molt seca i només es recullen 2,1 mm en forma de neu. Precisament per això, les temperatures baixen de forma espectacular degut a la quantitat d'aire fred que cau sobre les nostres contrades, el dia 3 tenim -15º a 850 hPa i -35º a 500 hPa sobre Barcelona. El Fabra registra -7,7º el dia 3 (la més baixa fins llavors), el dia 4 marca -7,4º i el dia 5, -6,6º.

L'entrada freda es talla al voltant del dia 6, però queda una situació de bloqueig a l'Atlàntic nord i una nova irrupció molt freda a Russia. Com dos titans, l'anticiclò a l'oest i l'aire fred a l'est s'allarguen de sud a nord, com si calibressin les seves forces, però ens deixen a la part freda de tot plegat. Pocs dies més tard, una altre onada de fred, si cal més freda que l'anterior, s'abat sobre l'Europa occidental i la Península.

Será amb aquesta situació on l'Observatori Fabra marca la seva temperatura més baixa de la seva historia, -10,0º el mati de l'11 de Febrer, a la ciutat s'en registren -6,7º a les Drassanes que també consta com la més baixa a un observatori oficial.

Hi han autors que diuen que aquestes dades no es donaven des de la Petita Edat de Gel al segle XVII, tot i que existeix la dada de -9,6º al carrer Petritxol registrada al Gener de 1.891 però, molt possiblement, no amb les condicions de mesura actuals. En tot cas, la dada del 56 és impressionant i 50 anys després no s'ha tornat a donar.

Aquesta onada de fred torna a ser seca, fet que contribueix directament a la mort de multitut de plantes i vegetals de tot tipus que, adaptats al nostre clima, no van poder suportar temperatures notablement inferiors a les mínimes habituals d'un hivern mediterrani. A baix podem veure una foto del llac de Banyoles glaçat el dia 13 de Febrer. El bombeig d'aire fred va mantenir-se uns 4 dies amb temperatures récord a gran part d'Europa.

Algunes dades a Europa:
-35º Leningrad
-29º Moscou
-28º Munic
-25º Estocolm
-21º Varsovia
-21º Berlín
-12º Toulouse
-11º París
-10º Venecia
-5º Londres

A Espanya:
-15,2º Pamplona
-12,1º Sant Sebastià
-11,8º Valladolid
-10,5º Girona
-9,1º Madrid
-8,2º Saragossa
-8,0º Bilbao
-7,2º València
-6,0º Còrdoba
-5,5º Sevilla
-4,7º Tarragona
-3,8º Santander
-1,9º Càdis
-1,0º Màlaga

Una tercera onada de fred, aquesta una mica més humida i menys freda que les anteriors entra a Catalunya el dia 19, però aquest cop "només" s'arriba als -4,4º.

Aquestes tres onades de fred històriques han conformat el mes que ha tingut la mitjana més baixa a l'Observatori.

5,7º Mitjana de les màximes
1,5º Mitjana
-2,6º Mitjana de les mínimes

20 dies de glaçada i 9 dies de neu, totes aquestes dades d'aquell Febrer ens parlarien d'un clima que gens te a veure amb el nostre però que va marcar una fita a la història meteorològica del nostre pais.

El resultat de l'experiment

Doncs aquí están els mapes que hem tingut avui. El primer correspon a 500 hPa i les isòbares, el segon al mapa de pluges i el tercer a la temperatura a 850 hPa. L'ordre és el mateix que al tema que vaig obrir fa 10 dies.

Crec que no calen explicacions.

Això només ve a demostrar que les previsions a uns quants dies poden tenir un marge d'error molt gran i no cal refiar-se gaire. Per això, quan arriba un periode de vacances i volem saber quin temps ens fará aquella setmana que marxem, no és correcte prendre-s'ho al peu de la lletra, com molt els dos o tres primers dies.

Ja veieu, d'una previsió que anunciava pluges intenses amb un ambient força fresc hem tingut un dia amb força sol, sense pluja i un ambient molt agradable.

Els episodis més freds al Fabra (Part 1)

Per analitzar de forma breu els episodis més freds que s'han registrat a l'Observatori Fabra he escollit les situacions on es van assolir els -5º a l'Observatori, una temperatura prou baixa que, en prou feines, s'ha assolit una dotzena de vegades des del 1.914.


La primera d'elles es dona poc després d'iniciar les observacions, el Gener de 1.914 que ja va debutar amb freds molt marcats (-4,3º el dia d'Any Nou) tal com posa en evidència el mapa isobàric d'aquell dia amb una clara advecció de NE continental. Però els freds més intensos van donar-se a mitjans de mes on, a una segona onada de fred, es va arribar als -5,1º el dia 14 i a -5,2º el dia 16. Aquesta fou una mica més humida i es va registrar un parell de dies de neu el mapa del dia 15 mostra el llevant en superficie que va contribuir a que nevés. El fred es va mantenir uns dies més, amb màximes molt baixes que no van ultrapassar els 7º fins el dia 26.
En el seu conjunt, aquest mes és el segon més fred a l'Observatori Fabra després del Febrer de 1.956 i per davant de Gener de 1.985.

La següent vegada que es baixa dels cinc sota zero és pels Nadals de 1.917, quan una onada de fred arriba a Catalunya amb temperatures molt baixes. Així, el dia 24 de Desembre, un potent anticicló a l'Atlàntic Nord bloqueja la circulació zonal i afavoreix que una depressió viatgés des d'Escandinavia fins el Mediterrani Occidental canalitzant una corrent d'aire molt fred, primer de Nord i després de Nord-est. És durant aquesta darrera situació quan s'enregistren les mínimes de l'episodi amb -5,2º el dia 29. L'evolució posterior deriva en un temporal de llevant amb neu i aiguaneu que acumula 57,3 mm al voltant de Cap d'Any.

Ja a la dècada dels anys 20, tornem a trobar -5,0º el dia 28 de Febrer de 1.924 fruit d'una onada de fred molt curta amb un marcat fluxe del Nord que acabaria transformant-se en situació de Nord-oest i, més tard, del Sud-oest per obra i gracia de la profunda baixa escandinava que va viatjar cap a l'Oest.

A la dreta, podem veure una reproducció d'un article de La Vanguardia que fa referència al fred i la neu que va caure aquell final de Febrer i que va causar força enrenou.

No tornaríem a trobar mínimes tant baixes fins l'inici de l'any 1.938, en plena Guerra Civil, quan poc abans d'Any Nou una advecció del Nord-est que porta vents gèlids des de les planures russes i arrossega una gran quantitat d'aire fred del continent es manté durant uns quants dies. D'aquesta forma l'Observatori enregistra la temperatura més baixa fins el moment amb -5,3º el 5 de Gener i amb 6 dies per sota de -3º.

Aquí podem veure una imatge de la època i que correspon a la batalla de Teruel durant la qual va abatre's la onada de fred esmentada.

Evidentment, el fred va ser molt més viu a aquestes terres, de les més fredes d'Espanya i on es van assolir els -20º.

Maleïda guerra!!!


No caldría esperar gaire per tornar a tenir freds intensos, només 2 hiverns, ja que al Gener de 1.940 una tramuntanada freda i seca va envair Catalunya durant la posguerra i que no va portar nevades importants a la ciutat, només dues dècimes de litre en forma de neu el dia 22 provocat per una lleugera entrada de vents de llevant junt amb l'aire fred acumulat. Aquest hivern també s'arribava als -5,3º el 19 de Gener, igualant la mínima fins llavors, que es mantindría gairebé 2 anys exactos ja que a mitjans de Gener de 1.942, una breu però intensa onada de fred que arriba de Russia, on hi havía molt fred acumulat, per un passadís entre l'anticicló escandinau i les depressions mediterrànies dona lloc a la que sería la temperatura més baixa de la primera meitat del segle al Fabra, -5,6º i que va ser una petita mostra de la rudesa del famós "General Hivern" que, en aquells moments, estava jugant un paper decisiu en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta sería la crònica dels majors freds durant els primers quaranta anys a l'Observatori Fabra, i per proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que tot i sent intensos no arriben als nivells que hem pogut constatar a finals del segle XIX ni a la segona meitat del segle XX.

Experiment

Aquí tenim la previsió que fa el GFS per d'aquí a 10 dies, el proper dissabte 22 d'Abril.
Com no podría ser més explícita per a Catalunya, anunciant una baixa a tots nivells i amb força precipitació, penso que va molt be per veure quina fiabilitat te.

Ja sabem que en funció del que ens allunyem del dia actual la previsió va perdent fiabilitat; d'això ens fan una explicació a la RAM d'aquest mes, però com pot arribar a canviar un mapa a tants dies vista?

No te res de científic ni s'en poden treure conclusions, només és un exercici de curiositat per veure en que queda aquesta situació tant engrescadora i que tanta falta els fa als nostres camps i a les nostres plantes. D'aquí 10 dies en sortim de dubtes.

Pinzellades sobre el clima de Collserola (II)

Analitzar el clima d'un territori, per petit que sigui, és una feina complexa i cal valorar moltes variables geogràfiques que hi influeixen, per això aniré fent una descripció del clima de Collserola utilitzant situacions sinòptiques interessants.

Per començar, intentaré mostrar les diferencies hivernals a banda i banda de la serralada produides per Situacions anticiclòniques i advectives a l'hivern. Per veure-ho millor, he escollit el mes de Desembre de 2.001 recordat per les intenses nevades a molts llocs de Catalunya i per les glaçades intenses a l'interior.

I per això, ho il·lustraré amb les mínimes diaries a 4 observatoris. A l'Eixample Dret, la Pastissería Baylina a la cantonada del carrer Provença amb Passeig de Sant Joan, que es troba de ple a l'illa de calor barcelonina; l'Observatori Fabra a 412 metres, prop del cim del Tibidabo però a la vessant marítima; el Centre d'Informació del Parc de Collserola a Les Planes, al vessant vallesà però dins del terme municipal de Barcelona; i l'observatori que la Xarxa Agrometeorològica té al Parc Tecnològic del Vallès a Cerdanyola.

A la esquerra teniu les dades de les mínimes que van registrar aquests observatoris (en blau i negreta ressalto la més baixa) i a sota trobareu el gràfic del mes que ens servirà per veure reflexades les diferents situacions que hi veurem més endevant.


Com indicació, dir-vos que si cliqueu (botó dret i "Abrir en ventana nueva") a sobre del nom de la situació atmosfèrica us apareixeràn els mapes isobàrics del dia en qüestió.

Anem a veure com va ser aquest Desembre.

El mes debuta amb un pantá baromètric amb un lleuger domini en alçada dels vents de l'oest. Si veiem la taula de les temperatures, trobem una marcada inversió tèrmica ja que a l'Eixample tenen gairebé la mateixa mínima que al Fabra, però si baixém cap el Vallès el matalás d'aire fred és més intens quan més al fons de Collserola.

A poc a poc va apropant-se l'Anticiclò de les Açores que acabarà centrant-se sobre la Península. Amb una pressió atmosfèrica de 1030 hPa a sobre els moviments verticals d'aire són mínims i l'aire fred, que pesa més, tendeix a xafar-se literalment contra el sòl provocant fortes inversions tèrmiques. Així el dia 6 la temperatura del Fabra és més alta que al centre de la ciutat (que ja és curiós), però en comparació amb la banda vallesana la diferència és molt gran, +5,6º respecte al Centre d'Informació i +8,8º enfront del Parc Tecnològic. Queda tot dit!!

Però el temps no s'atura, sempre està en constant canvi, i el gran anticiclò rús llença una dorsal anticiclònica sobre el continent europeu a la vegada que es va conformant una situació de bloqueig en omega sobre les Illes Britàniques que afavoreix l'arribada d'aire fred de latituts molt altes. Aquesta evolució es veu reflexada al gràfic de temperatures amb una clara davallada a tots els observatoris.

Com si fós un puzzle que comença a encaixar, una bossa d'aire molt fred viatja des de les planes de Russia directament cap a nosaltres per situar-se damunt de Catalunya el
dia 14. Penso que als aficionats a la meteorología no cal que ens diguin el que va passar, es prou conegut. Només un parell de fotos d'aquella nit memorable, una d'un carrer de l'Eixample i l'altre de Vallvidrera.



La tarda del 14 de Desembre, la neu va començar a caure amb alegria però la temperatura va pujar molt poc, però suficient, perque a la ciutat de Barcelona la neu que va coallar s'anés fonent i durant tota la nit la precipitació va caure en forma d'aiguaneu, a estones amb neu solament. A Collserola, en canvi, feia prou fred com perque seguís nevant, igual que al Vallès i al meu jardi es van acumular uns 15 centímetres al voltant de mitjanit.

De matinada la precipitació va anar-se debilitant a prop de la costa però va seguir intensa a l'interior, Catalunya Central i Pla de Lleida especialment, on s'hi van acumular gruixos molt importants de 40 a 70 cm a llocs com Collbatò, Igualada, Manresa, Cervera, etc...

Aquí teniu una imatge de satèl·lit del dia 16 on es pot veure la gran superficie nevada a Catalunya i Aragó.


A les temperatures mínimes del dia 15 veiem que desapareixen gairebé els signes de continentalitat que son habituals en nits de glaçades per irradiació i l'alçada és un factor determinant, com passa en les situacions advectives.

En els dies següents, va afeblint-se l'advecció de NE i l'anticicló de les Illes Britàniques, amb pressions de 1030 hPa sobre Catalunya, provoca una clara situació de glaçades ja que l'aire molt fred queda a sobre de les terres de l'interior sense poder escapar degut a la altíssima pressió atmosfèrica. Veiem que les mínimes vallesanes son clarament més baixes que les barceloneses.

Els dies abans de Nadal va configurant-se un altre onada de fred, però en aquest cas del Nord i seca que va donar unes mínimes especialment fredes a gran part de Catalunya.

A la ciutat de Barcelona la mínima no és tant baixa com el dia 14 però, en canvi, als altres observatoris les mínimes del mes es donen aquests dies i tornen les diferències enormes entre el Vallès glaçat i el suau pla de Barcelona amb Collserola de barrera.

Ja els darrers dies del mes arriba una nova massa d'aire molt més suau procedent de latituts inferiors, enfront del que havía passat durant la resta del mes.

Després de totes aquestes situacions, al fer la mitjana de les mínimes la característica que destaca és que la continentalitat és definitiva i es demostra una clara lateralitat climàtica, com ja havía comentat. Així a l'Eixample la mitjana de les mínimes és de 6,8º sense glaçades, al Fabra tenim 4,1º i 8 dies de glaçada, al Centre d'Informació ja cau a 1,5º amb 12 dies sota zero i al Parc Tecnològic la mínima mitjana és gairebé negativa, 0,1º i 20 dies de glaçades.

Pinzellades sobre el clima de Collserola

La Serralada Litoral catalana és una barrera natural entre la costa i la Depressió Prelitoral que no té grans alçades, però és suficient per diferenciar clarament els climes que tenen les dues vessants.

Collserola en forma part d'aquesta serralada i quedaría delimitada pels rius Llobregat al SW i Besós al NE i la comarca del Barcelonés al SE i el Vallès Occidental al NW; el seu punt culminant és el Tibidabo amb 512 metres i des d'on podem tenir unes vistes sensacionals de la costa, del Delta del Llobregat fins el Maresme, i de tota la plana del Vallès enmarcada entre Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny. En dies clars hom pot veure el Pirineu i, cada cop menys, Mallorca.

En aquest tema faré una aproximació al clima de Collserola únicament, deixant per un altre tema el clima barcelonés i el clima vallesà.

Per començar uns matisos de la seva formació i vegetació.

Els materials que la conformen van formar-se al Paleozoic, per tant són molt antics, quelcom gens habitual a les nostres zones costaneres. Després va patir moltes transformacions, inclús va estar al fons del mar i també va ser una illa. Però va ser el plegament alpí, el mateix que va formar el Pirineu, que va afectar a la Serralada Litoral conformant la fossa del Vallès-Penedès. Això va ocórrer durant el Terciari.

Ja al Cuaternari, el poblament vegetal te moltes semblances a l'actual amb l'aparició d'extensos boscos d'arbres del gènere Quercus, parents dels actuals roures i alzines. En aquest període hi han importants canvis climàtics, alternant-se fases de tipus temperat-càlid i una sèrie de períodes freds que coneixem com glaciacions. La darrera, la de Würm, va tenir lloc fa uns 11.000 anys.

Referint-me exclusivament al clima, igual que altres terres mediterrànies es caracteritza per estius secs i calorósos, els hiverns relativament templats i també secs i amb un régim de pluges molt irregular, acumulades sobre tot a la tardor i a la primavera. N'obstant, els paràmetres varien d'una vessant a l'altre donant lloc a una lateralitat climàtica.

Així doncs, la vessant del Barcelonés, ben assolellada, té un clima mediterrani marítim amb poques glaçades que disminueixen al perdre alçada. En canvi, la vessant d'obaga varía molt ja que l'efecte temperador del mar arriba atenuat i també evita el calentament urbá provocat per Barcelona. Aquí les glaçades son significatives i no disminueixen amb l'alçada, al contrari, ja que les nits anticiclòniques d'hivern les glaçades per irradiació al Vallès son habituals.

Un fenòmen curiós es pot comprovar fent un trajecte amb cotxe un mati de Gener que vagi de Barcelona fins el Vallès passant per dalt. Jo, al tornar del treball, ho faig sovint.

Per la carretera d'Horta molts matins estem a 5º a baix, al anar pujant la temperatura cau i no és estrany veure els 0º al termo del cotxe just quan canvía la carena. Durant la baixada la temperatura segueix caient, primer a poc a poc, però quan arribem al matalás d'aire fred pot fer una baixada sobtada en pocs metres. Més d'una vegada he vist -5º ó menys a Can Coll, per exemple.

De moment, ho deixo aquí i més endevant aniré complementant aquest tema tant llarg. Però per il·lustrar el que he explicat poso les dades que van enregistrar aquest darrer Gener a l'Observatori Fabra, al vessant barcelonés a 412 metres i el Centre d'Informació a Les Planes a 280 metres. N'obstant, les diferencies son molt més grans entre el pla del Vallès i el pla de Barcelona.

OBS. FABRA.

TEMPERATURA MITJANA: 7,4º
TEMPERATURA MÀXIMA: 14,5º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,9º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 150,4 mm

CENTRE D'INFORMACIÓ.

TEMPERATURA MITJANA: 6,2º
TEMPERATURA MÀXIMA: 16,7º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,8º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 123,0 mm